Els nostres companys Josep Tamarit i Noemí Sandoval van presentar el passat 24 d'octubre, a les fotògrafes Evelyn Bencicova, Shirin Neshat i Helen Levitt. Aquesta presentació està emmarcada dintre del projecte DONA.

Shirin Neshat (Iran, 1957) és una fotògrafa i artista visual iraniana resident a Nova York, coneguda per les seves videoinstal·lacions.

Nascuda en una benestant família iraniana, filla d'un conegut metge, va anar a l'escola catòlica a Teheran i posteriorment a l'escola d'art de Los Angeles. Després de la Revolució islàmica de l'Iran, es va establir a San Francisco per estudiar a la Universitat de Berkeley.

La seva obra es refereix a la dona en la societat islàmica en el seu context social, polític i psicològic, preferentment en format de vídeo.

Evelyn Bencicova, (Eslovàquia) és una creativa visual especialitzada en fotografia i direcció artística. La seva formació va ser en belles arts i estudis de nous mitjans (Universitat d'Arts Aplicades, Viena). El seu treball combina la recerca acadèmica amb un interès per la cultura contemporània per crear un espai estètic únic en què el conceptual es troba amb el visual.

L'obra d'Evelyn mai és exactament el que sembla a primera vista. Les seves fotografies representen composicions meticulosament controlades caracteritzades per una esterilitat estètica, tenyides de matisos poètics de desig i anhel atemporals. Bencicova construeix escenaris narratius convincents que desdibuixen les línies entre la realitat, la memòria i la imaginació: "ficcions basades en la veritat".

Helen Levitt (1913–2009) va ser una fotògrafa nord-americana nascuda a Brooklyn, Nova York. Va començar a interessar-se per la fotografia mentre treballava en un estudi de retrats durant la seva joventut, i ben aviat va descobrir el seu veritable camp d’expressió en els carrers de la ciutat. Inspirada per l’obra d’Henri Cartier-Bresson, Levitt va sortir a fotografiar escenes espontànies de la vida quotidiana, centrant-se especialment en els barris populars de Nova York. Les seves primeres imatges en blanc i negre mostren nens jugant, gent conversant a les voreres i moments plens de vida i autenticitat.

La seva obra destaca per una sensibilitat poètica i un gran sentit del moment decisiu, amb una mirada que combina naturalitat, humor i tendresa. A finals dels anys quaranta va començar a experimentar amb la fotografia en color, convertint-se en una de les pioneres en aquest àmbit. Al llarg de la seva carrera va col·laborar amb figures importants com James Agee i Walker Evans, i també va treballar en el camp del cinema documental.

Tot i la seva trajectòria discreta i la manca d’afany de protagonisme, Helen Levitt va ser redescoberta i reconeguda a partir dels anys vuitanta. Avui és considerada una de les grans mestres de la fotografia de carrer del segle XX, per la seva capacitat de captar la bellesa, la ironia i la humanitat que s’amaguen en la vida urbana més quotidiana.